Arxiu del tag: regards
Primera de las tres fotos de Teruel, España, Diciembre de 1937 Robert Capa © International Center of Photography/Magnum Photos
La maleta indiscreta. Teruel, un muerto que no lo está
Una de las lamentaciones más frecuentes tras el redescubrimiento de los negativos de la maleta mexicana fue que no se hubieran hallado en su interior los negativos de los reportajes de Robert Capa y Gerda Taro en 1936 el frente de Córdoba, para dilucidar así de una vez por todas en qué condiciones se elaboró la [...]
Llegir més
Capa a Barcelona, gener de 1939 (II). Quan la ciutat passa a ser el front
Fa dues setmanes parlavem del reportatge de Robert Capa sobre els refugiats que arribaven a Barcelona el gener de 1939, on trobaben que la seva fugida havia de seguir gairebé sense pausa fins la frontera francesa: nens i nenes, dones grans, ancians, un home cec... agombolats al voltant del refugi de trànsit situat a la cruïlla dels carrers Aribau i Bon Pastor (llavors encara Buenos Aires), carregats amb cistells i farcells. Avui localitzarem sobre el mapa de la ciutat un altre reportatge fotogràfic, on Capa, el 13 de gener, va recollir la mobilització a la desesperada de dues lleves, recollit extensament a la revista Regards amb data de 26 de gener (al mateix temps que queia Barcelona) i farem una primera aproximació als moviments del fotògraf per la ciutat durant aquell mes.
El reportatge de la mobilització era ben conegut. Publicat a la premsa, algunes imatges reproduïdes a antologies de l'autor, els contactes recollits als quaderns (difícilment accesibles, per altra banda) dels Archives Nationales de France... Les imatges d'homes adults dient adéu a les seves dones i fills formen part del repertori iconogràfic de la impotent agonia de la Catalunya republicana. Mirades fatalistes, nens que s'agafen fins el darrer moment a la mà del pare, homes amb ulleres gruixudes, dones que acaben de repassar uns pantalons amb fil i agulla... La seva autoria no plantejava cap dubte. Fins i tot està datat i situat a "un estadi als afores de Barcelona".
La fotografía acusa
El dia 30 de octubre de 1936 el pueblo de Getafe y la ciudad de Madrid sufrieron un terrible bombardeo efectuado por aparatos Junker. Modelo Ju52, de la aviación alemana durante el intento de tomar dicha ciudad. Las bombas cayeron en pleno centro urbano provocando numerosas bajas civiles, entre las que se contaban muchos niños. Se llevaron los cadáveres al Depósito Judicial de Madrid, donde se les colocó una etiqueta numerada para facilitar su identificación. Allí mismo y al día siguiente se fotografiaron los rostros de cada una de las víctimas infantiles con la intención de que cada uno de ellos fuera considerado la evidencia de un asesinato.
La prensa republicana relató con pocas palabras y con ninguna imagen este bautismo de sangre, seguramente se ocultó la atrocidad a la población civil para no desmoralizarla y mantener el espíritu de victoria. Sin embargo, la prensa extranjera ofreció una amplia cobertura del criminal atentado, ya que fué el primero de esta magnitud que ocurría en Europa, y el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya tuvo un papel destacado en la propagación de las imágenes. Su director, Jaume Miravitlles, lo explicó a la prensa unos meses más tarde:
Reunió sobre la reforma agraria. Extremadura... prop de Badajoz. Abril-maig de 1936
Les primeres fotografies de Chim a Espanya o el curiós cas de la dona que patí un bombardeig abans de la guerra
La primavera de 1936 David Seymour feia el primer viatge a Espanya amb el periodista Georges Soria, qui va escriure un reportatge a la revista Regards titulat “60.000 camperols d’Extremadura ocupen les terres”. El Front Popular havia guanyat les eleccions al febrer i el periodista narrava les millores en la vida dels pagesos, que ara podien gestionar ells mateixos la terra. Soria i Chim assisteixen a un míting on participen camperols de la finca La Humanitaria i un diputat socialista. Més de dues mil persones −homes de totes les edats, dones i nens− es reuneixen a la plaça d’un poblet a uns quilòmetres de Badajoz. En iniciar-se el míting “un silenci religiós flota a l’aire. No crec que hi hagi cap país a Europa on s’escolti amb tant fervor un orador com a Espanya”.
Aquesta reflexió del cronista, Chim la capta en la imatge d’una de les dones assistents. La fotografia serà una de les més reproduïdes de la Guerra Civil però el significat inicial es perdrà durant dècades i n’adquirirà un de nou i radicalment diferent.
Cynthia Young al MNAC
La Maleta Mexicana per dins
Dijous 6 d’octubre a l’auditori del MNAC Cynthia Young, comissària de l’exposició i conservadora de l’International Center of Photography de Nova York, va oferir la primera de les tres conferències programades al voltant de l’exposició. La Maleta Mexicana per dins va ser el títol de la conferència, de la qual oferim un resum.
Llegir mésAquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
Col·laboren:
- Agrolimen
- El Periódico