Pantalla Global, CCCB
A les tres caixes que s'hi exposen al MNAC bé les podríem anomenar la maleta mexicana (pel lloc on van ser trobades), la maleta espanyola (per les històries que contenen) o la maleta parisina (pel lloc on aquest material va ser recollit i organitzat). Aquestes dues darreres opcions ben segur que li agradarien al periodista Michel Lefebvre, que acaba de publicar conjuntament amb Bernard Lebrun un llibre dedicat en gran part al "Capa francès" (Robert Capa. Traces d'une légende. Éditions de La Martinière, Paris, 2011).
Els autors renuncien a embarcar-s'hi en una nova biografia de Capa, tot i que la documentació que hi aporten obligaria a reescriure totes les ja publicades, incloent-hi la canònica de Richard Wheelan. Citem només un petit detall -la data de l'arribada del fotògraf i de Gerda Taro a Espanya, no en avió el 5 d'agost sino, creuen els autors, en tren i almenys menys deu dies més tard-, una incògnita explosiva -el reconeixement que les diferents versions conegudes de la famosa fotografia del milicià caigut a Còrdova, com va apuntar José María Susperregui a Sombras de la fotografía (Publicaciones de la Universidad del País Vasco, 2006), podrien explicar-se pel fet que el negatiu original fos en format 6x6 i, per tant, potencialment correspondre a Taro i no a ell, tot i que els autors en dubten d'aquesta possibilitat - i una aportació gràfica poc habitual- reproduir algunes de les fotografies en color de Capa, habitualment negligides però presents des de 1940 fins el dia mateix de la seva mort-.
La localització a la maleta mexicana dels negatius del reportatge que Robert Capa va captar el 5 de novembre de 1938 al front de l’Ebre ha permès constatar que en aquella jornada el fotògraf podria no haver estat gaire prolífic. Semblaria que només va realitzar disset fotografies i això que va ser un viatge molt llarg: va sortir a primera hora del matí de l’Hotel Majestic de Barcelona on s’allotjava, acompanyat dels corresponsals internacionals Ernest Hemingway, Herbert Matthews i Vincent Sheean i del coronel de les Brigades Internacionals Hans Kahle, que els feia de xofer i de guia. Van emprendre el camí en cotxe seguint el traçat de l’actual N-340. La seva intenció era entrevistar el tinent coronel Enrique Líster perquè els confirmés el rumors de que estava apunt d’ordenar la retirada de l’exèrcit republicà a la riba esquerra de l’Ebre.
En arribar a Vilafranca del Penedès es va reunir amb el corresponsal britànic del The Daily Telegraph, Henry Buckley, el qual s’havia casat durant la guerra amb la filla d’un exalcalde de Sitges i havia passat la nit a casa dels seus sogres. Hi van esmorzar i van emprendre de nou la ruta cap a l’E
El legado de Agustí Centelles estuvo escondido durante 32 años en Carcasona. Foto bajo licencia Creative Commons del artículo sobre Carcasona de Wikipedia.
La anécdota más famosa en la vida del fotógrafo Agustí Centelles (Valencia 1909 − Barcelona 1985) es, sin lugar a dudas, la maleta que se llevó al exilio con la mayoría de su producción como fotoperiodista. Efectivamente, el 20 de enero de 1939 Centelles clasifica y empaqueta su archivo de fotos y negativos de paso universal.
Mobilizado como soldado y responsable del gabinete fotográfico del SIM (Servicio de Investigación Militar), Centelles debe abandonar Barcelona cuatro días más tarde, ante el avance imparable de las tropas franquistas, con el resto de su equipo para instalarse en Figueres y volver a montar el gabinete.El otro día nos hacíamos eco de las noticias sobre la exposición La Maleta Mexicana publicadas en prensa. Ahora presentamos un clipping en blogs que iremos publicando en varias entregas, y hemos encontrado varias menciones a la exposición, al proyecto del El Periódico Els nens de la Maleta, y a este blog. Queremos agradecer su interés a todos los bloggers que han publicado algún post sobre la exposición. Si conocéis algún blog que se nos haya olvidado mencionar, os agradeceríamos que lo compartáis comentando este post.
Llegir mésAquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
Col·laboren: