Robert Capa [Nens bevent gots de llet a les tauletes d'un jardí, Barcelona], Octubre - Novembre de 1938 © International Center of Photography/Magnum Photos
Ara fa ja un parell de mesos, el dia de la presentació de l'exposició al MNAC, parlàvem amb la Cynthia Young d'un reportatge un pèl intrigant, al qual la comissària de la mostra no li acabava de trobar un sentit clar dins del conjunt de l'obra fotoperiodística de Robert Capa. Una escena banal, uns nens bevent gots de llet a les tauletes d'un jardí. Potser un centre de refugiats? Un orfenat?
Quina era la història que amagava, quin interès informatiu tenia, què havia mogut al fotògraf a apartar-se del seu objecte de treball gairebé exclusiu durant la guerra d'Espanya, les fotografies de combats a primera línia, del terror dels bombardejos sobre les ciutats indefenses o el drama dels refugiats vagant per les carreteres d'Espanya?
Ha costat, però en el marc del projecte conjunt del MNAC i El Périódico de Catalunya Els nens de la maleta, l'hem reconstruïda.
Tot comença amb una cúpula i una torre. I amb una xerrada amb l'historiador Juli Clavijo, que ha estudiat la politica d'ajut als refugiats durant la guerra.
Fa dues setmanes parlavem del reportatge de Robert Capa sobre els refugiats que arribaven a Barcelona el gener de 1939, on trobaben que la seva fugida havia de seguir gairebé sense pausa fins la frontera francesa: nens i nenes, dones grans, ancians, un home cec... agombolats al voltant del refugi de trànsit situat a la cruïlla dels carrers Aribau i Bon Pastor (llavors encara Buenos Aires), carregats amb cistells i farcells. Avui localitzarem sobre el mapa de la ciutat un altre reportatge fotogràfic, on Capa, el 13 de gener, va recollir la mobilització a la desesperada de dues lleves, recollit extensament a la revista Regards amb data de 26 de gener (al mateix temps que queia Barcelona) i farem una primera aproximació als moviments del fotògraf per la ciutat durant aquell mes.
El reportatge de la mobilització era ben conegut. Publicat a la premsa, algunes imatges reproduïdes a antologies de l'autor, els contactes recollits als quaderns (difícilment accesibles, per altra banda) dels Archives Nationales de France... Les imatges d'homes adults dient adéu a les seves dones i fills formen part del repertori iconogràfic de la impotent agonia de la Catalunya republicana. Mirades fatalistes, nens que s'agafen fins el darrer moment a la mà del pare, homes amb ulleres gruixudes, dones que acaben de repassar uns pantalons amb fil i agulla... La seva autoria no plantejava cap dubte. Fins i tot està datat i situat a "un estadi als afores de Barcelona".
Agustí Centelles. La Vanguardia, 25 de juliol de 1936
Agustí Centelles. La Vanguardia, 25 de juliol de 1936
Robert Capa, Avió caigut. Jardinets del Passeig de Gràcia, Barcelona. Gener de 1939 © International Center of Photography
Uno de los reportajes que Robert Capa realizó en la retaguardia republicana muestra a un numeroso grupo de civiles en una calle flanqueada por árboles y edificios; adultos y niños, curioseando los unos y jugando los otros, entre los restos de un avión que los carteles y pancartas de propaganda colocados para la ocasión lo identifican como “un Heinkel de la aviación militar alemana derribado por la aviación española”.
Llegir mésAquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
Col·laboren: