Capa, Chim, Taro
![Fotògraf no identificat [Robert Capa amb la seva Contax de 35mm a la mà, enfilat en un tanc japonès requisat a la batalla de Tai’erzhuang, al front de Xuzhou, Xina], abril de 1938. © Cornell Capa International Center of Photography](http://maletamexicana.mnac.cat/wp-content/uploads/2011/10/robert_capa.jpg "Fotògraf no identificat [Robert Capa amb la seva Contax de 35mm a la mà, enfilat en un tanc japonès requisat a la batalla de Tai’erzhuang, al front de Xuzhou, Xina], abril de 1938. © Cornell Capa International Center of Photography")
Unidentified photographer, [Robert Capa, Tai'erzhuang, China], April 1938
La vida de Robert CAPA
Capa va néixer a Budapest el 1913. Quan tenia disset anys va exiliar-se d’Hongria a causa de les seves activitats d’esquerres i va fugir a Berlín. Sense diners, ni professió, ni coneixements d’alemany, va recórrer a la càmera com un mitjà per guanyar-se la vida. A partir de 1936 va adquirir fama internacional per la seva cobertura de la Guerra Civil espanyola. Capa va documentar cinc de les principals guerres del segle XX: la lluita republicana a Espanya, la resistència xinesa davant la invasió japonesa el 1938, les principals batalles al nord d’Àfrica i a Europa durant la II Guerra Mundial, inclòs el desembarcament de Normandia el Dia D 1944, la guerra de la independència israeliana el 1948 i el final de la guerra entre França i Indoxina. Va cobrir tots aquests conflictes amb una determinació agosarada que va donar crèdit al seu lema: Si les fotos no són prou bones, és que no t’hi has posat prou a prop. A finals dels quaranta i principis dels cinquanta, Capa va viatjar pel món com a corresponsal per a Magnum Photos, l’agència que va fundar juntament amb Henri Cartier-Bresson, David Seymour Chim , William Vandivert i George Rodger el 1947. El seu compromís de fer les fotografies més directes de la guerra finalment li va costar la vida quan va trepitjar una mina terrestre a Indoxina el 1954.
![[Gerda Taro davant una màquina d’escriure, París], 1935 © Fred Stein](http://maletamexicana.mnac.cat/wp-content/uploads/2011/10/taro_gerda.jpg "[Gerda Taro davant una màquina d’escriure, París], 1935 © Fred Stein")
Fred Stein, [Gerda Taro at a typewriter, Paris], ca. 1935La vida de Gerda TARO
Taro va néixer el 1910 a Stuttgart, Alemanya. Va ser una pionera en el camp del fotoperiodisme. La seva breu carrera professional va consistir gairebé exclusivament en una sèrie de colpidores fotografies dels fronts de batalla de la Guerra Civil espanyola. Les seves fotografies, reproduïdes a la premsa d’esquerres francesa, incorporaven els dinàmics angles de la càmera propis de la fotografia de la Nova Visió així com una proximitat física i emocional als temes que fotografiava. Taro va treballar amb Capa, el seu company en el món de la fotografia i també en la vida. Mentre cobria la batalla de Brunete, el juliol de 1937, Taro va ser esclafada per un tanc i va morir. Les fotografies de Taro són un document colpidor però poc conegut d’aquest moment tan important de la història de la fotografia de guerra.
Unidentified photographer, [Chim, Paris], ca.1935La vida de CHIM
Chim (David Seymour) va néixer a Varsòvia. Va estudiar arts gràfiques i el 1933 va començar en el món de la fotografia mentre continuava els seus estudis a la Sorbona a París. Va cobrir molts esdeveniments polítics importants per a revistes capdavanteres, entre aquestes Life, començant per la Guerra Civil espanyola. En esclatar la Segona Guerra Mundial va anar-se’n a Nova York. Durant la guerra va prestar els seus serveis com a intèrpret de fotografies a les Forces Aèries dels Estats Units a Europa. El 1947, Chim va cofundar una cooperativa de periodistes fotogràfics juntament amb els seus amics Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i William Vandivert. Les seves sèries de fotografies del període postbèl·lic sobre els nens europeus mutilats físicament i espiritualment van atraure l’atenció del públic mundial, es van publicar en un llibre de la Unesco i van formar part de l’exposició pòstuma Chim’s Children. A propòsit dels retrats d’aquelles petites víctimes de la guerra, que traspuen llàstima i compassió, un amic va dir que per a Chim les guerres eren un crim immens contra els nens. Entre els seus múltiples treballs fotogràfics hi ha excel·lents retrats de Bernard Berenson i d’Arturo Toscanini. Chim va morir pels trets de la metralleta d’un franctirador egipci el 1956, quatre dies després de l’armistici a Suez.
Aquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
Col·laboren:
- Agrolimen
- El Periódico