Robert Capa [Nens bevent gots de llet a les tauletes d'un jardí, Barcelona], Octubre - Novembre de 1938 © International Center of Photography/Magnum Photos
Ara fa ja un parell de mesos, el dia de la presentació de l'exposició al MNAC, parlàvem amb la Cynthia Young d'un reportatge un pèl intrigant, al qual la comissària de la mostra no li acabava de trobar un sentit clar dins del conjunt de l'obra fotoperiodística de Robert Capa. Una escena banal, uns nens bevent gots de llet a les tauletes d'un jardí. Potser un centre de refugiats? Un orfenat?
Quina era la història que amagava, quin interès informatiu tenia, què havia mogut al fotògraf a apartar-se del seu objecte de treball gairebé exclusiu durant la guerra d'Espanya, les fotografies de combats a primera línia, del terror dels bombardejos sobre les ciutats indefenses o el drama dels refugiats vagant per les carreteres d'Espanya?
Ha costat, però en el marc del projecte conjunt del MNAC i El Périódico de Catalunya Els nens de la maleta, l'hem reconstruïda.
Tot comença amb una cúpula i una torre. I amb una xerrada amb l'historiador Juli Clavijo, que ha estudiat la politica d'ajut als refugiats durant la guerra.
Robert Capa. Picture Post, 3 /12/1938
El desembre de 1938, la revista il·lustrada Picture Post, proclamava Robert Capa com “el millor fotògraf de guerra del món” pel seu reportatge de la batalla del Segre. El jove s’havia convertit en mite i notícia amb la cobertura fotogràfica del seu primer conflicte bèl·lic. Hi ha més referències a la seva vàlua professional, situant-lo entre els millors del món, en altres revistes il·lustrades, com Life o Time. L’apoteosi es produirà amb el desembarcament de Normandia durant la II Guerra Mundial... I fins avui, que el seu nom s’ha popularitzat arreu del món, fet poc habitual en un fotògraf, convertint-se pràcticament en l’únic reporter bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. Actualment, a les seves indiscutibles fotografies, hi hem d’afegir el seu periple vital que culmina amb final tràgic. Tots els ingredients per a una llegenda arquetípica en tota regla molt propera a la ficció.
En plena societat de masses són els mitjans de comunicació els que marquen l’agenda i configuren qui són els seus protagonistes que esdevenen “mites contemporanis”. En el cas de reporters i fotògrafs mostra com alguns dels mateixos professionals d’aquests mitjans, de vegades, acaben convertint-se també en celebritats. Als anys 30 del segle XX les revistes il·lustrades viuen la seva època daurada. Durant la guerra civil espanyola, tant a les publicacions estrangeres com a les nacionals, i dels dos bàndols enfrontats, és molt comú que en els reportatges que es difonen apareguin mencions a la valentia dels fotògrafs, a què les seves imatges són exclusives per al mitjà i al perill que ha patit per obtenir-les. A més de tots aquests elements, la pròpia personalitat de Robert Capa, unida a la seva màxima “si les teves fotos no sou prou bones és que no estaves prou a prop” i el seu compromís polític, el catapulten cap a la fama.
Images of War. Fotografías: Robert Capa. Textos: John Steinbeck, Robert Capa (Londres, nueva York, 1964)
Images of War dará paso a la primera recopilación exhaustiva del material de Robert Capa. Esta monografía, editada por Cornell Capa, fue publicada por Grossman Publishers en 1964. Existen varias ediciones y portadas, tanto en rústica como en tapa dura. En la librería disponemos de diferentes ediciones en ambos formatos. El ejemplar de tapa dura puede verse en el vídeo siguiente.
Llegir mésDedicatoria de Ernest Hemingway, en el libro Robert Capa: War Photographs (Nueva York, 1960)
La primera muestra de Capa llega en 1960, seis años después de su muerte y cinco después de la histórica exposición “The Family of Man” en el MoMA, que difundió la fotografía humanista de la posguerra y su nuevo papel en la cultura de masas. Con el título “Robert Capa: War Photographs”, esta muestra fue producida por Magnum Photos y la revista Life para la Smithsonian Institution, donde se inauguró y desde la que itineró posteriormente por varios centros del país. Recogía 150 fotografías de Capa, que cubrían cinco guerras y se organizaban en cinco secciones, y estaban acompañadas de un texto de la comisaria Jozefa Stuart. La exposición incluía también un libreto de 18 páginas que resume los trabajos de una manera muy elíptica.
El libreto comienza con un tributo a Capa de la mano del escritor John Steinbeck, su íntimo amigo y colaborador. Un tributo que contiene citas como la siguiente:
“Capa’s pictures were made in his brain –the camera only completed them. You can no more mistake his work than you can the canvas of a fine painter. […] He did photograph that emotion by shooting beside it. He could show the horror of a whole people in the face of a child. His camera caught and held emotion.”Llegir més
Fa dues setmanes parlavem del reportatge de Robert Capa sobre els refugiats que arribaven a Barcelona el gener de 1939, on trobaben que la seva fugida havia de seguir gairebé sense pausa fins la frontera francesa: nens i nenes, dones grans, ancians, un home cec... agombolats al voltant del refugi de trànsit situat a la cruïlla dels carrers Aribau i Bon Pastor (llavors encara Buenos Aires), carregats amb cistells i farcells. Avui localitzarem sobre el mapa de la ciutat un altre reportatge fotogràfic, on Capa, el 13 de gener, va recollir la mobilització a la desesperada de dues lleves, recollit extensament a la revista Regards amb data de 26 de gener (al mateix temps que queia Barcelona) i farem una primera aproximació als moviments del fotògraf per la ciutat durant aquell mes.
El reportatge de la mobilització era ben conegut. Publicat a la premsa, algunes imatges reproduïdes a antologies de l'autor, els contactes recollits als quaderns (difícilment accesibles, per altra banda) dels Archives Nationales de France... Les imatges d'homes adults dient adéu a les seves dones i fills formen part del repertori iconogràfic de la impotent agonia de la Catalunya republicana. Mirades fatalistes, nens que s'agafen fins el darrer moment a la mà del pare, homes amb ulleres gruixudes, dones que acaben de repassar uns pantalons amb fil i agulla... La seva autoria no plantejava cap dubte. Fins i tot està datat i situat a "un estadi als afores de Barcelona".
Aquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
Col·laboren: