La maleta mexicana R. Capa, D.S. Chim, G. Taro

18 octubre 2011

La Maleta Mexicana per dins

Cynthia Young al MNAC

Cynthia Young al MNAC

Dijous 6 d’octubre a l’auditori del MNAC Cynthia Young, comissària de l’exposició i conservadora de l’International Center of Photography de Nova York, va oferir la primera de les tres conferències programades al voltant de l’exposició. La Maleta Mexicana per dins va ser el títol de la conferència, de la qual oferim un  resum.

Al mes d’octubre de 1939, poc després de l’inici de la Segona Guerra Mundial Robert Capa abandona París, i deixa els seus negatius al seu estudi de París, en mans del seu tècnic de laboratori, el fotògraf  Imre Weiss (1911–2006). A partir d’aquí comença un complexa historia que passa per Francisco Aguilar González, ambaixador mexicà davant el govern de Vichy. Els negatius continguts en les capses que s’han acabat anomenat la maleta mexicana, arriben a través de l’herència de Francisco Aguilar a la tia del cineasta Benjamin Tarver, que després els hereta, i el 1995 dóna a conèixer que està en possessió d’una important col·lecció de negatius de Robert Capa. Cornell Capa, germà de Robert Capa i fundador de l’ICP, intenta posar-se ne contacte amb Benjamin Tarver. I des d’aleshores dins el 2007 es desenvolupa una llarga i complexa negociació, que acaba amb l’entrega de la maleta mexicana a l’ICP a finals de 2007.

Caixa verda de La Maleta Mexicana ©International Center of Photography

Caixa verda de La Maleta Mexicana © International Center of Photography

 

Sovint coneguda com els negatius perduts de Capa, la maleta mexicana conté 4.500 negatius de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour “Chim”, a més d’alguns de Fred Stein. No són l’única troballa destacada de material de Capa, Taro i Chim, però sí la més important. Una de les més remarcables és la del 1970, quan es van descobrir a París, vuit quaderns de contactes de negatius fets a la Guerra Civil per Capa, Taro i Chim. A la conferencia Cynthia Young ens va mostrar algunes pàgines d’aquests quaderns, i de l’evolució dels treballs de Robert Capa i Chim al llarg de la guerra, i de les diferents composicions que realitzaven. Els quaderns de contacte, igual que les tires de negatius de la maleta, ens donen molta informació sobre els procés de treball dels fotògrafs i sobre els fets fotografiats, al disposar de seqüències àmplies i sovint completes de la cobertura d’un esdeveniment.

Gerda Taro, preferia muntar els contactes com un collage, donant més importància a la composició de la pàgina que a la cronologia de la seqüència. Robert Capa va evolucionant cap a un sistema més ordenat, anotant les dades bàsiques dels negatius i conservant les seqüències casi completes. I Chim, el més experimentat del tres quan comença la Guerra Civil, és també el més crític amb el seu propi treball i descarta molts negatius que no arriben als quaderns de contactes, que agrupa temàticament i, de vegades, per seqüències.

Mexican Suitcase, Spanish Civil War, 35mm negative, film, Spain

Gerda Taro. Multitud a les portes del dipòsit de cadàvers després d’un atac aeri, València, maig de 1937. © International Center of Photography

 

La maleta mexicana, que de fet no es una maleta, està formada per tres capses de negatius. Les dues primeres contenen negatius enrotllats classificats en compartiments, sovint format per diferents tires de negatius que no corresponen al mateix rodet. Els 86 primers compartiments contenen breus notes a llapis –probablement de Chim i Weiss- sobre els negatius, que han ajudat molt al seu estudi i classificació. El fet que els negatius estiguessin ordenats temàticament i no per rotlles de pel·lícula, ha fet pensar que Chim i Capa estaven durant el 1939 preparant un projecte sobre el treball dels tres fotògrafs a la Guerra Civil, però no hi ha res que ho confirmi. La tercera capsa conté sobres de negatius.

Les pel·lícules de la maleta mexicana, amb base de nitrat i havent estat enrotllades durant 70 anys, han requerit desenvolupar un escàner especial per poder-les digitalitzar sense risc de deteriorar-les.

Una part dels negatius portaven escrita l’inicial del seu autor, però de molts d’altres no se’n sabia l’autor. Per assignar-los s’han fet servir molts elements: els recorreguts dels tres fotògrafs per Espanya durant la guerra i les dates en què estaven a cada lloc, les petites marques als negatius que permeten diferenciar els negatius exposats amb la Leica de Chim, la forma dels talls dels negatius, les fotografies conegudes dels mateixos fets, etc.

Mexican Suitcase, Spanish Civil War, 35mm negative, film, Spain

Gerda Taro. Multitud a les portes del dipòsit de cadàvers després d’un atac aeri, València, maig de 1937. © International Center of Photography

 

A més de parlar del procés de recuperació, digitalització i estudi dels negatius de la maleta mexicana, Cynthia Young va mostrar i comentar algun dels treballs continguts a la maleta. Va parlar del reportatge de Gerda Taro a la morgue de València, on abans d’entrar a fer les que probablement són les seves fotos més crues i més directes de la mort, es deté un estona a fotografiar el neguit de la gent que espera noticies a la porta de la morgue. Amb els negatius podem veure les vuit fotos que va fer a l’exterior i entendre com treballava i què estava buscant. Aquest treball es va publicar a la revista Regards el juny de 1937.

Quan el març de 1939, acabada la guerra a Catalunya, Robert Capa visita els camps d’internament a França, ho fa com Endre Friedmann, Robert Capa era  ja massa conegut i probablement les autoritats franceses li haguessin negat el permís. Capa no va entrar als camps i els fotografia des de l’exterior. Les fotografies no es van publicar a França, però si a Suècia i als Estats Units (Picture Post), i altres les va fer servir el Comité d’Ajuda als Refugiats Espanyols de Nova York . Es poden veure 29 fotografies del camp d’Argelès-sur-Mer a la web de l’ICP.

Chim va estar treballant al País Basc i va fer diferents reportatges, un d’ells es pot veure en aquesta galeria. Hi ha un esforç evident per mostrar la normalitat de la religió dins la República, per contrarestar la força de la propaganda del bàndol nacional basada en les imatges de la crema d’esglésies i assassinats de religiosos al començament de la guerra que tant havien impactat l’opinió pública europea.

I per tancar aquest resum, deixem aquesta petita pel·lícula de Cartier Breson, que no va fotografiar la Guerra Civil però que va realitzar algunes pel·lícules com Victoire de la vie, un documental de 1937 sobre els hospitals de l’Espanya republicana. Cynthia Young ens va dir que han pogut esbrinar que en aquesta petita pel·lícula sobre la Brigada Lincoln, hi ha una escena filmada per Robert Capa.

Deixa el teu comentari

La teva adreça de correu mai serà compartida. Els camps marcats amb * són obligatoris.

captcha

Pots utilitzar els següents codis HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

www.mnac.cat
MNAC Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional
Parc de Montjuïc
Barcelona
www.mnac.cat

Aquesta exposició i el seu catàleg han estat possibles gràcies al suport del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman i Christian Keesee. A més, li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.

Col·laboren:

Museu Nacional d'Art de Catalunya   Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona   © MNAC, 2014